Angelet, dorm

per a algú molt important…

(gravat després del primer exàmen d’opos)

ja somrius?

RESULTADO OPOS

AAAAAAAAAHHHHHHH!!!!!!

Screensavers per a l’stand-by

Image via Wikipedia

Ja queda poc. En teoria, prompte, els screensavers han de deixar de servir-me. De fet, els protectors de pantalla ja no serveixen als ordinadors. Els protectors de pantalla van veure la llum per a evitar el “screen burn effect”, és a dir, que si hi havia text o imatge durant molt de temps de manera estàtica en una mateixa zona de la pantalla, al final quedaven com residus, llavors amb el protector de pantalla, amb les seves imatges en moviment s’evitava aquest problema. Per altra banda, l’analogia dels ordinadors amb les ments humanes sempre m’ha agradat, i no puc evitar observar ací també com fàcilment podem adaptar açò a determinades actuacions de la ment humana. De com a voltes els nostres pensaments també necessiten de “protectors de pantalla” per a evitar estar pensant en un continuu rerefons que a voltes pot deixar residus innecessaris. Aquest crec que és un problema prou generalitzat dels nostres temps, i un dels protectors de pantalla més utilitzats és el iPod (o altres mp3). Perquè d’aquesta manera podem continuar fent altres activitats, sense que aquest rerefons ens molesti: ja que està ocupat amb la música que està sentint. No tant la lectura podria servir com a protector de pantalla, perquè aquesta ens obliga a prestar atenció i a voltes, això ja és massa demanar.

Be, doncs. Com deia al principi, abans els protectors de pantalla eren necessaris per a evitar el “screen-burn-effect”, però amb els nous monitors ja no són necessaris, i ara sols tenen un aire d’antigalla inútil i diversió. No obstant, vaig a fer una petita ressenya d’alguns protectors de pantalla que m’han cridat l’atenció últimament, a mode de petit “bestiari”:

• Amb estil: Fliqlo, crea un rellotge a la antiga, d’aquestos amb solapes.
• Per als nostàlgics: Briblo, la suma de Lego + Tetrix.
• Per als amants de la fotografia: Screensavr, utilitza les fotos de Flickr (teves, de grups, favorites, etc..)
• Per als molt frikis: SETI@home, converteix el teu ordinador en una petita part d’un ordinador distribuït a escala mundial, dedicat a analitzar senyals de l’espai, en busca de vida intel·ligent extraterrestre.(sic)
• La meva elecció: Electric sheep. Ja ho va dir Philip K. Dick (Do Androids Dream of Electric Sheep?) i va inspirar l’obra mestra cyberpunk: Blade Runner. Al igual, que el de SETI, el teu ordinador passa a formar part d’una red global on entre tots és calculen complexos fractals a temps real, pots puntuar-los positiva i negativament, per a que els que més puntuació hagen obtingut es combinen per formar-ne nous.

de humanos 2.0, “shy tech” e iPhones

Quizá tenga algo de charlatán este personaje y su empresa; y aunque prefiero mil veces el término prospectiva antes que futurología, me gusta la diferenciación que hace entre

• Hi-tech
• Shy-tech: compleja por dentro, sencilla en interfaz: muchos productos de Apple entran en esta categoría, sobretodo el iPhone
• Organic-tech: ya como implantes sobre el propio ser humano

Algunas citas:

‏ “El humano 2.0 es el que usa la tecnología para ser mejor, no cree que la tecnología lo va a dominar”

“La tendencia es que el ser humano y la tecnología se hagan uno”

“Está por llegar la quinta pantalla”, aunque no sabe con exactitud cuál vaya a ser. Las ya conocidas son: el cine, la televisión, el ordenador y por último el teléfono móvil.

visto en: cnnexpansion.com

posteado desde: MsKN

go play!

go play!

Visto en Flickr: solecism

Play / Spielen / Jouer / Jugar
ja queda poc,… l’stand-by ja quasi arriba a la fi. Hi han molts botons de play per elegir. Millor que sobren que no que falten, no? Botons fàcils de apretar, altres més durs… uns més bruts (d’eixos que et deixen pols als dits), i altres abrillantats, tant, que esvares i tot intentat apretar-los i hi ha que anar amb molta cura per aconseguir apretar-los i que no s’escapen.
Encara em queden dos tres exàmens d’opos. Anàlisi, primera vista i tocar, i fins que això no passe (crec que menys d’una setmana ja), hauré de mantindre’m en la casella de espera, al inici, com el gosset, pero en espera/stand-by. Però desprès… ai! del pobre que vullga continuar retindre’m ahí… no començaré a apretar botons de play com un desesperat, però, ja és hora de començar a jugar, tocar, viure…I jugar en serio, sense queixar-me.

Que a lo millor sóc ambiciós? bueno.. crec que podré amb tots els botons que se que he d’apretar. com ho aconseguiré?…

feu click a:…

es tiempo de opos…

estos dias el blog está teniendo visitantes ocasionales un tanto peculiares.

Ayer, hubo gente que llegó a aquí bucando en google:

“defensa de una programación didáctica” (2 personas)

“como defender la programación” (1 persona)

Y hoy, hasta 6 personas distintas han llegado al blog buscando en google

“unidad didactica digitación piano”

Como se nota que es tiempo de opos… Y la gente va como loca con la PD y las UD.

Y ya van 2 records!!

Ya tengo en mi haber 2 records mundiales!

… bueno, colectivos. Pero eso no quita que sean records mundiales.

Esta mañana he recibido este:

Pero hay otro record al que le tengo infinítamente más cariño…

PD y UD Superadas

Hoy ya he realizado la defensa de la programación didáctica, y la exposición de la unidad didáctica.

De UD, de las tres que me han salido he elegido la de La digitación y modos de ataque.

Me he quedado bastante contento de como ha salido. Presentación Mac-nífica, bastantes materiales y recursos, etc…

Ahora ya nada hasta el día 10, que será cuando haremos el análisis y la lectura a primera vista. con suerte el viernes 11 ya tocaré, y estaré de vacaciones!!

Dejo las imágenes de portada y contraportada de la presentación en Keynote de la PD.

… y del Caos surgió el Orden (o eso espero)

argh! agonizo por falta de espacio. Mis enemigos naturales sólo son dos: El tiempo (en sus dos vertientes: “Der Man onhe Zeit” y el “Zeitgeist“), y el espacio (ya que estamos: “der Raum”). De momento con el tiempo tengo pactos de no agresión y un próximo armisticio. Del espacio, ahora mismo estoy en una guerra “sin cuartel” y nunca mejor dicho! Estoy preparándome…